Introducció i Legislació

Introducció

La feina pot comportar riscos per a la salut dels treballadors i les treballadores, provocant accidents i malalties laborals. No obstant això, la salut no és només l’absència de dany o malaltia, sinó que es tracta d’un estat de benestar físic, mental i social complet.

La prevenció de riscos laborals implica identificar i valorar els riscos existents en cada lloc de treball, i aplicar després les mesures preventives necessàries: corregir les condicions de treball insegures, disposar de mesures de protecció col·lectives i individuals, formar i informar els treballadors, realitzar revisions mèdiques específiques, etc. Tot això a través d’una adequada planificació i una infraestructura que permeti respondre eficaçment davant aquestes situacions.

Així, és necessari canviar l’estil i la cultura de prevenció, és a dir, prevenir en comptes d’actuar quan ja s’han produït danys a la salut dels treballadors.

Per garantir el dret a la seguretat i la salut dels treballadors, la UIB ha d’assumir un compromís amb la prevenció de riscos laborals, com a institució, i també l’han d’assumir tots els seus integrants. Aquest compromís ha d’involucrar tots els estaments de la Universitat per aconseguir la integració de la prevenció en el conjunt d’activitats i decisions de la UIB. La millora de les condicions de treball afecta, de formes distintes, tots els treballadors i responsables de la Universitat, i sense la col·laboració mútua no és possible garantir unes condicions òptimes de treball.

A més, la Universitat té l’obligació d’aplicar aquest objectiu de seguretat i salut no sols als seus treballadors, sinó també a l’alumnat, els visitants i les empreses contractades.

Per controlar tots els possibles riscos laborals, hi ha quatre especialitats:

 

 1. Seguretat en el treball

És la disciplina que estudia els riscos que poden provocar un accident laboral (és a dir, una lesió):

  • Lloc de treball
    • Caigudes a distint nivell (en alçada)
    • Caigues al mateix nivell
    • Caiguda d'objectes
    • Sobreesforços
    • Contactes elèctrics
    • Cops amb objectes immòbils, etc.
  • Eines, màquines i productes
    • Projecció de partícules
    • Atrapaments, cops i talls
    • Cremades
    • Contactes amb productes químics corrosius
    • Intoxicacions amb productes químics, etc.
  • Incendi i explosió
    • Per fumar en el lloc de treball
    • Per utilitzar i emmagatzemar productes inflamables
    • Curtcircuits i sobrecàrregues elèctriques per instal·lacions o màquines deficients
    • Hi contribueix el desconeixement sobre la forma d'actuar en cas d'emergència.

 

 

2. Higiene industrial

S’encarrega dels riscos lligats al medi ambient que poden provocar una malaltia professional:

  • Agents químics
    • Productes que contaminen l’aire i penetren al cos principalment per via respiratòria, i provoquen malalties (substàncies irritants, nocives, tòxiques, cancerígenes...).
  • Agents físics
    • Radiacions no ionitzants: llum visible, llum infraroja, llum ultraviolada, làser
    • Radiacions ionitzants: radioactivitat i raigs X
    • Renou i vibracions
    • Ambient tèrmic: calor / fred (treball en condicions extremes)
  • Agents biològics
    • Infeccions derivades de la manipulació d’agents biològics (bacteris, fongs, virus, paràsits).
    • Infeccions derivades de la manipulació de materials potencialment contaminats (animals, aigües residuals, fems, mostres de sang...).

 

3. Ergonomia i Psicosociologia

Són dos conceptes molt distints que s’engloben a la mateixa especialitat:

  • Ergonomia
    • Lesions musculoesquelètiques (dolences a l'esquena, l'espatlla, els canells, les cames, etc.), provocades per:
    • · Manipulació manual de càrregues
    • · Treball amb l'ordinador (pantalla de visualització de dades)
    • · Moviments repetitius
    • · Postures forçades
  • Psicosociologia
    • S'encarrega dels riscos directament relacionats amb l'organització del treball, que poden provocar:
    • · Fatiga i estrès
    • · Burn-out o síndrome d'estar cremat
    • · Insatisfacció i desmotivació
    • · Mobbing o assetjament a la feina
    • · Relacions personals dolentes, etc.

 

4. Vigilància de la salut (medicina del treball)

Té com a objectius principals:

  • La promoció de la salut.
  • La detecció precoç i la prevenció de malalties professionals.
  • La protecció del personal especialment sensible front a determinats riscos (embaraçàs i lactància, menors, discapacitats, personal sensible a determinats riscos o en una situació biològica especial, etc.).
  • Els primers auxilis en cas d’accident.

Segons la legislació, les revisions mèdiques dels treballadors han de ser voluntàries i específiques en funció dels riscos laborals.